La narradora sospita que se li ha amagat alguna cosa sobre
el seu avi menorquí i es llença a resseguir la seva vida per
intentar descobrir-ho. “Els records simpàtics de la vida familiar
contribueixen a dissimular els de les etapes fosques.
Desconec quines situacions concretes provoquen la teva
ruïna econòmica, ni quin és l’abast de la teva dedicació al
contraban. Tampoc sé com encarriles els primers temps
a Barcelona després de la fugida de Maó. Allò que més
m’atabala és no tenir cap noció sobre les circumstàncies que
envolten la teva mort prematura. T’he anat estimant mentre
t’anava coneixent. Quan he descobert el teu caràcter. O la
teva manera de fer. He patit amb tu. I m’he emocionat quan tu
t’emocionaves. Ara et puc dir que ets l’avi que per fi conec”.
Adeu a Mô és una ficció juganera amb la veritat.