Un dels trets més característics en el tractament del terror dins l'obra narrativa d'Edgar Allan Poe és la barreja d'elements pròpiament terrorífics amb altres que només ho són només d'una manera indirecta.
En els relats que integren aquest volum -entre els qual es troben alguns dels més memorables de l'autor- hi ha tot un ventall de maneres d'apropar-se a la literatura de terror: espais tancats, amors fúnebres, tombes, cadàvers, i també la típica opressió psicològica que prové d'allò que és extraordinari: allò que va més enllà dels sentits i de la lògica.
