Aquest llibre és un intent per recuperar la figura d’Enrique Tierno Galván, amb tots els clarobscurs que l’han envoltat, en la seva trajectòria personal i política. També fa una anàlisi de les relacions entre Madrid i Barcelona, i els seus alcaldes Tierno, Narcís Serra i Pasqual Maragall, sempre entre la col·laboració i la rivalitat. I ha sigut possible a través del primer estudi dels documents de l’Arxiu personal d’Enrique Tierno Galván cedit pel seu fill a la Biblioteca Pública Arús de Barcelona.
Més enllà de la figura de Tierno, el llibre posa un èmfasi especial en les relacions no sempre fàcils que Tierno va mantenir amb la ciutat de Barcelona i, més en concret, amb els alcaldes Serra i Maragall. El repàs de l’hemeroteca i dels arxius treuen a la llum com van ajuntar esforços per superar l’estat de bancarrota en què van trobar-se les respectives arques municipals i quines van ser les mesures més urgents i de major envergadura que es van emprendre en una i l’altra ciutat.
El llibre repassa cronològicament les diferents etapes vitals de Tierno: la guerra civil i la postguerra a Madrid, la seva militància antifranquista, els contactes amb l’entorn de Joan de Borbó amb el propòsit de fer possible l’evolució del règim franquista cap a una democràcia parlamentària, la breu militància en el PSOE d’on va ser expulsat fins crear un Partit Socialista de l’Interior i després un Partit Socialista Popular, per més tard ser designat com a candidat a l’alcaldia fins a esdevenir, contra tot pronòstic, el primer alcalde de Madrid després de la restauració de la democràcia municipal.