Les obres que es recullen en aquest volum són les més significatives d’Àngel Guimerà i van ser escrites en el període de màxima plenitud creativa de l’autor. Mar i cel (1888) que va obtenir a la seva època un èxit sense precedents, aconsegueix una gran tensió dramàtica que desemboca en un final tràgic i espectacular; Terra baixa (1897) és la peça més coneguda de Guimerà, i encarna les virtuts de l’home que ha viscut enmig de la natura i que s’enfronta a una societat hostil; i La filla del mar (1900) és un drama realista que, a través d’una prosa col·loquial, l’autor sotmet les passions humanes a una anàlisi minuciosa.
