Dos rodamons, Gigí i Gogó, es reuneixen al peu d’un salze esperant l’arribada d’un personatge desconegut, Godot. Sobre aquest argument tan simple, Samuel Beckett planteja, des dels paràmetres de l’anomenat teatre de l’absurd, els interrogants que turmenten l’home mentre dura el seu pas pel gran circ del món. Des de la seva estrena a París el 1953, Tot esperant Godot s’ha convertit en un punt de referència clau del teatre i de la cultura contemporanis. En la modèlica traducció de Joan Oliver.
