Fins que a Catalunya no hi arriba la Revolució Industrial —que podem situar a la segona meitat del segle XVIII, quan s’autoritza el lliure comerç de Catalunya amb Amèrica—, la feina més estesa que hi havia i que aplegava més mà d’obra era la del conreu de la terra. I és precisament del món pagès, juntament amb la creença religiosa i la cultura llatina —ben viva en algunes expressions—, d’on provenen la majoria de les dites que recollim en aquesta obra, un veritable tresor de llengua i de saviesa popular que s’ha anat formant i acumulant al llarg de molts i molts segles d’història. Un extraordinari patrimoni immaterial, doncs, que enriqueix la nostra capacitat d’expressió i, en conseqüència, de comunicació i de pensament.
Josep Espunyes i Esteve neix a Peramola (Alt Urgell) l’any 1942. De jove treballa de pagès a casa, una feina que compagina amb l’estudi del batxillerat matriculat lliure. L’any 1964 es trasllada a Barcelona, on estudia català —llengua que no se li havia ensenyat a l’escola perquè hi era prohibida— i s’inicia en el treball de correcció de textos per a diverses editorials. Ha escrit poesia, narrativa i obra d’investigació històrica i lingüística, a part de col·laborar en diverses publicacions periòdiques catalanes: Avui, CADÍpedraforca, Canigó, El Món, Llengua Nacional, Lo Banyut, Pirineu Actual i Viure als Pirineus.
