No sempre el plagi ha estat un crim. El manlleu, la represa, el calc i el ressò d’arguments, temes i motius radica des de sempre en el cor de la creació literària. La criminalització del plagi és relativament recent i s’associa a la irrupció del mercat, el profit comercial i la propietat privada en la literatura. El miratge de l’originalitat també va enviar als marges aquest vessant dialògic de l’escriptura: parar l’orella als lloms dels llibres per sentir-ne les músiques que s’hi congrien i s’hi contagien.
Plagia millor! reflexiona sobre com ressonen les ficcions entre si: des de la tòpica clàssica fins a la polifonia, la intertextualitat, la metaficció, el palimpsest, la paròdia o el pastitx. També hi tenen un lloc el plagi de guerrilla i les escriptures conceptuals, l’instint depredador de robar-ho tot per fer-ne or, els punts de fuga, les friccions de papers de vidre, les paròdies, les oxidacions i les cures de desintoxicació, les apropiacions i les escriptures no-creatives.