Les traduccions grecollatines han ocupat, al llarg dels segles, un lloc destacat en la recerca sobre la influència dels clàssics en la literatura catalana. En aquest volum s’aborda l’estudi d’algunes de les versions catalanes d’autors grecs i llatins des del segle XIV fins a l’actualitat. Hi predominen les publicades al segle XX arran del gran impuls que va significar la Fundació Bernat Metge per a la difusió dels clàssics entre el públic català, a més del seu paper cabdal en l’enriquiment i la consolidació de la nostra llengua. Les traduccions catalanes dels clàssics sorgeix com a conseqüència natural de la tasca investigadora de l’Aula Carles Riba, perquè, en l’estudi de la petja grecollatina en les lletres catalanes (palesa en la recreació de mites, l’ús de gèneres clàssics, etc.), de manera directa o indirecta la pràctica de la traducció s’hi fa sempre present.
